Lost: Teoria de'n Rogespierre respecte a l'ubicació dels "extraviats"

Rogespierre, el nostre teòric, diu:

Un avió viatjava per l'espai, i es va topar amb una tortuga sobre la closca de la qual dos elefants donaven voltes de forma indefinida sostenent sobre els seus lloms una immensa illa deserta amb una única escotilla com a refugi del virus que mantenia en quarantena l'indret. Aquest xoc va produir miracles tals com que els coixos caminessin correctament, els gafes ja no ho fossin, els snifadors de cocaïna suportessins l'ansietat, i les embarassades paríssin. La casualitat, presidida pels seus jutges, els nombres 4 8 15 16 23 42, va fer que els de l'avió entressin en contacte amb el virus que els va fer idolatrar Locke i Sawyer, fer petites barques suicides, perdre fills, apretar els botons executes i morir en una explusió de dinamites entre d'altres... Entre d'altres... així estàn els nostres objectes d'estudi... (Rogespierre)

Ciència i Saber: Altres Déus... TOTS PAGANS!

Si... Ho sentim... tots els jamfris vam tenir la sensació que Ronaldinho aquest dissabte es convertia en el nou Déu...

Però no hem de caure en la blasfèmia! Déu és Locke, i Sawyer sa Profeta! Qui vulneri aquestes directrius no té dret a ser jamfri... això és el que li ha passat a qui m'ha enviat el següent mail... home... s'ha de reconeixer que té la seva gràcia...

"SI HO SENTO. JO TAMBÉ HE CAIGUT I EM TOCA DESMENTIR EL TÒPIC DE NIETZSCHE.

DÉU NO HA MORT!!!!

1- Amarás a Ronaldinho sobre todas las cosas.
2- No tomarás el nombre de Ronaldinho en vano
3- Santificarás el día del Madrid-Barça
4- Honrarás a Ronaldinho y a Eto’o
5- No dejaras de aplauidr
6- No cometerás silbidos imporcedentes
7- No criticaras
8- No levantarás falsos testimonios ni rumores sobre fichajes
9- No consentirás pensamientos impuros sobre Ronaldinho
10-No codiciarás la calidad de Ronaldinho.

PD: Perdoneu, però m'ha fet peresa traduir...

Lost: Capitol 7... "Els Altres 48 Dies"

Per fi hem conegut la vertadera història dels de la cua de l'avió!!! Ara ja sabem que certament no són els "altres", és més, els de la cua n'han estat els més perjudicats, després de veure com nit rera nit els seus companys eren segrestats pels "nois sense sabates".
Hem conegut una mica més l'Anna Lluisa i el Mr Eko, i hem descobert que el nathan no era pas l'"altre" infiltrat, ans ho era el Goodwin... tot un personatge, per cert, destrossant nuques...
Sigui com sigui, aquest episodi extens de Lost (exactament tres minuts més llarg que la resta...) ens ha aclarit molts dubtes... i també ens ha resolt el misteri de si la darrera escena del sisè episodi era un muntatge o no...
Ara que els de la cua han trobat els del davant, tot se centra en una línia... ¿Qui coi són els "altres"?¿Què vol dir cuarantena, i perquè s'ha d'apretar execute cada 108 minuts? On és Locke, el nostre Déu misericordiós i tot poderós, ara que el grup necessita un guia espiritual!!??
Tot això i molt més al proper episodi de Lost... dimecres que vé...

PD: A tots aquells que no entengueu res... no us preocupeu... consumiu Lost i creieu en Locke...

Lost: Locke, Filosof vingut del passat?

Hi ha tessis que vinculen directament a John Locke de Lost amb John Locke, el filòsof del segle XVII. El bon jamfri ha d'estar al lloro de les noves teològiques sobre el nostre preuat Déu:

Nacido en Wrington (Ing.) en 1632, Locke es el mejor representante de la corriente filosófica denominada empirismo., ya iniciada por Hobbes y Bacon. Estudió Medicina, Ciencias y Filosofía en Oxford.Locke realiza un ejercicio de prospección comparativa, afirmando que no todos los pueblos poseen una idea como "Dios", ni el mismo código ético. Igualmente, entre individuos formados en una misma cultura encuentra diferencias sustanciales en cuanto a la posesión de los principios de identidad o contradicción. En consecuencia, según este autor, este tipo de ideas han de tener una procedencia no innata sino vinculada a su conocimiento empírico, esto es, a su experiencia vital. El conocimiento paulatino del mundo desarrollado por el individuo desde su nacimiento es lo que le dota de las ideas sobre su propia identidad y la de los demás objetos/sujetos que le rodean. Los conocimientos, las ideas, son por tanto aprendidas. Las experiencias conforman y se alojan en la mente del hombre, descrita inicialmente como un espacio en blanco con capacidad para aprender y albergar los conocimientos adquiridos. La manera en que las experiencias se alojan en la mente del hombre es doble: bien a través del sentido exterior, que permite percibir las sensaciones que llegan al individuo desde el mundo que le rodea, bien a través del sentido interior, que utiliza el razonamiento como herramienta de conocimiento y comprensión. Las experiencias recibidas por el individuo permiten formar las ideas que se instalan en su cerebro, siendo éstas simples, es decir, primarias o sin elaboración, o complejas, formadas las ultimas a partir del material que suponen las primeras. Locke introduce un principio de relativismo al afirmar que algunas ideas simples, en especial las referidas a las propiedades de los objetos, no existen de manera objetiva, sino que son impresiones subjetivas producidas por nuestro cerebro sobre las percepciones recibidas desde el exterior.

Lost: Benvinguts a Lost

Un bon jamfri no està exempt de certes obligacions morals... Una d'aquestes obligacions que li pertoquen per decret, llei i dogma a qualsevol jamfri, és veure la sèries "Lost" ("Perdidos" o "Extraviats" en altres dialectes del jamfrisme...).
Un bon jamfri, no només sap disimular la seva tonteria amb elegància sinó que a més ho fa servint Locke (personatge de Lost que podem veure a la fotografia).
Per als desemparats i perduts (mai més ben dit) de la sèrie, aquesta és una producció americana que al nostre país s'emet a través de TV1 i que està convertint-se en un dels puntals mediàtics dels últims temps arreu del món. Actualment, s'emet la segona temporada per la ABC nortamericana (en poques hores podeu trobar els capitols per internet) i s'espera que al nostre país arribi ben aviat la preuada segona temporada... De moment, consumim Lost via ordinador, que tampoc està gens malament.
Lost esdevé tot un dogma i una moral pel jamfri de bon fer: Locke es converteix immediatament en el DÉU de qualsevol jamfri, i Sawyer en el seu PROFETA. La paraula d'ambdós és SAGRADA, i en cas de discordància o contradicció, jo i el meu company Rogespierre, teòric i tèòlegs d'aquesta la religió jamfri, us resoldrem l'entrellat. En cap cas s'ha de seguir la veu de Desmond, l'Olg de Lost (un altre dia parlarem de Glo i Olg...), ni tampoc dels comentaris científics de Jack, allunyats de l'ideari jamfrista que profesa Locke.
Tot sembla molt confús i enrebessat, el millor és consumir Lost Lost Lost per internet durant aquesta segona temporada.
La fe apareix a les poques hores, garantit!

Hoquei: El Vic havia de ser...

L'Alnimar Reus Deportiu va perdre ahir la imbatibilitat que ostentava a l'Ok Lliga en caure davant d'un Roncato Vic que des del primer moment es va veure que venia disputat a endur-se els tres punts del pavelló reusenc.
El Vic es va avançar en el marcador al minut 4 gràcies a un gol d'Ordeig. Vuit minuts després, el Reus va empatar (gol de Toni Sänchez), però el mateix Ordeig avançava de nou el Vic. Caldú va tenir temps d'empatar abans que acabés el minut 14, però el 15 Gaspart va tornar a avançar els visitants. Van ser uns minuts frenètic en que la pilota era més dins ambdues porteries que als sticks dels jugador. Aquesta anarquia en el joc i el marcador, però, es va acabar el minut 20, quan Gaspart va fer el 2 a 4 al marcador, resultat amb el que s'arribaria a la mitja part.
A la segona part, el Reus va sortir disposat a remuntar, però la consistent defensa del Vic va ser imbatible. Tan sols una badada el minut 29 va permetre reduir diferències per part del Reus, amb un bonic gol de Toni Sánchez, però tota esperança d'acabar guanyant el partit va ser un miratge. El minut 37, Pujadas sentenciava amb el 3 a 5 definitiu.
Amb aquesta derrota, el Reus perd el liderat, i es troba resposta a una de les preguntes que es fa el públic des de fa temps a la capital del Baix Camp: "El dia que el Reus comenci perdent, acabarà perdent?"

Teatre: Scenicum triomfa a Vandellòs

La companyia reusenca de teatre amateur Scenicum CIA va sortir ovacionada ahir del Nou Auditori del Centre Jove de Vandellòs.

La jove companyia va brodar la seva actuació en el text de Marc Camelloti "No et vesteixis per Sopar", una extravagant comèdia d'embolics que va fer esclatar més d'una riatlla als espectadors (al voltant d'uns vuitanta) del Nou Auditori.

Scenicum CIA té previst començar al Desembre una gira per tots els Països Catalans per tal de dur aquest, el seu tercer espectacle, a més de vint teatres de Catalunya.

Perquè són jamfris de collons i perquè tenen la seva gràcia, des de Jamfrisme Existencialista els seguirem de prop...

Cinema: Wallace and Gromit

Wallace and Gromit s'han convertit en dos dels principals ídols del jovent d'avui en dia (nosaltres, els que mica en mica ens anem donant compte que ja som vells, ja els coneixem des de fa temps...) Però els principals herois d'aquesta la seva nova pel·lícula, "La Maldición de las Verduras", no són l'esbojerrat inventor i el seu fidel gos... no! Són els conills!

Uns conills, perfectament recreats amb la plastilina habitual i un stop motion meravellós (tant sol té alguna cosa a envejar a la "Nòvia Cadàver" de Tim Burton) que aconsegueixen enternir l'espectador. Molt probablement, la majoria de pares deuen anar buscant com a bojos els maleïts conills per les botigues per tal de regalar-los als seus fills.

Una bona pel·lícula, una bona avantsala del que serà la pel·lícula d'animació de l'any, Chicken Little, que ens arriba d'aquí set dies a les cartelleres.

Llibres: Es publica Aprenents

Aprenents és l'obra amb la que Marc Càmara s'estrena com a escriptor. Després d'haver guanyat el Premi Antoni de Bufarull 2004 de Narrativa, l'editorial Cossetània ha premiat al jove reusenc i a dues noies més d'arreu de Catalunya (que es van endur els accessits d'aquest premi) amb la publicació del seu primer treball.

Poc a poc, anireu coneixent els aprenents de Marc Càmara a aquest blog. Però també altres publicacions seves, com la més recent publicació del programa de festes de la trobada sardanista de Reus, organitzada durant les festes de Misericòrdia (25 de Setembre de 2005) i en el que el jove escriptor també hi va publica un petit article.

De moment us haureu de conformar amb la portada del llibre. Si no podeu esperar més, també el podeu adquirir per només 9.50€ en qualsevol llibreria de Catalunya.

Teatre: Tercer Espectacle d'Scenicum CIA

Aquest dissabte s'estrena al Nou Auditori de Vandellòs la nova producció d'aquesta sensacional caompanyia amateur de Reus. El seu nou espectacle es titula "No et vesteixis per sopar" i és una adaptació de l'obra de Marc Camolleti.

Es preveu una assistència de públic molt possitiva, i hi ha una enorme expectació per veure el tercer muntatge d'aquests nois de Reus, que ja ens van deixar embadalits amb la seva peculiar visió de "Després de la Pluja" o la solemnitat del seu "Un Dubte Raonable".

Esperem que aquesta obra tingui l'èxit que es mereix

Repartiment:
SUSI - Cristina Cabré
SUSANA - Raquel Castaño
JOSEFINA - Bea Peñas
BERNAT - Marc Càmara
ROBERT - Adrià i Josep Gallofré
GEORGE - Sergi Cabré

SUPORT TÈCNIC: Anna Saragossa

DIRECCIÓ: Scenicum CIA

Teatre: Celebració arriba al Fortuny

El Teatre serà un dels pilars del Jamfrisme en aquesta web. El Teatre és un art molt complet, i, com tot, algun cop arriba a fregar la barrera que limita allò coherent i allò jamfri (veure alguna adaptació treatral d'Alex Rigola).

Ahir, els amants reusencs al teatre, vam poder gaudir de l'obra de teatre Celebració (Festen). Una adaptació teatral d'aquella pel·lícula del cinema dogma de ja fa uns anys de Thomas Vinderberg. Amb el text adaptat magistralment per Bo hr. Hansen i una esplèndia direcció de Josep Galindo, Celebració se'n va anar del Fortuny amb un fort aplaudiment.

La història és la següent: Un patriarca familiar fa 60 anys. La seva família, inclosos els seus tres fills, es reuniexen per celbrar-ho en aparent harmonia. Però durant el transcurs del sopar, un dels tres fills, obliga a escollir als presents entre un dels dos discursos que té preparats. L'escollit, revelarà la veritat sobre la família, una veritat que no deixarà indiferent a ningú.

Una obra sensacional amb uns actors sensacionals (broden el seu paper Carles Canut i Dani Klamburg).

Repartiment:

PIA - Cristina Brondo
HELENE - Roser Camí
HELGE - Carles Canut
G. BATOKAI - Eduardo González Santiesteban
MICHAEL - Dani Klambrug
LARS - Jordi Llordella
METTE - Victòria Pagès
KIM - Jorge Peña
HELMUT - Mingo Ràfols
POUL - Boris Ruíz
AVI - Sant Sans
ELSE - Marta Angelat
CHRISTIAN - Lluís Villanueva
NENA - Marina Calero / Rosa Vilajossana

Benvinguts al Paradís Jamfrista

Jamfrisme: Dit d'aquella tendència ideològica, estètica i ridícula que es fonamenta en tres pilars cognitius del coneixement urbà postmodern. Emplaçada en una tercera esfera (després del frickisme i el juantxisme) s'elabora mitjançant la premisa essencial de tot jamfri: Ser tonto i disimular-ho amb elegància.