Barry: Reflexions de mitja nit

En un blog va escriure un cop en Barry:

"Són tantes les coses que m'agradaria acabar escribint aquí ara mateix... que prefereixo deixar-les en l'oblit i centrar-me només en les quatre tonteries idiotes que em passen pel cap ara mateix. I opto per recordar-les una després de l'altra, per no caure en els favoritismes ni en les manipulacions ordinals d'una qüestió tant estúpida.
La primera que em ve al cap és si hom pot ser feliç sense necessitat de cercar-ho. Costa no cercar la felicitat, però també costa trobar-la. Potser no cercant-la i no trobant res (el resultat és el mateix per bé que difereix bastant el fons de l'assumpte...) hom pot arribar a ser feliç sense contemplacions metafísiques.
Segona qüestió: Val la pena preocupar-se per si hom ha deixat els cereals ben tancats amb la pinça d'estendre roba o no? La resposta, demà al matí amb la companyia del got de llet...
Tercer assumpte. El cinema d'avui en dia pateix d'una malatia crònica anomenada "eternitis". No es poden fer pel·lícules de 90 minuts com fa deu anys?
Quarta i darrera qüestió. La soletat només es pot representar per l'ofeg que sent el cor d'hom cada cop que pensa en el que farà demà..."

Si tots escoltessim a en Barry les coses anirien diferents